Sense recordar exactament com va sorgir, un dia en una assemblea sorgí una conversa sobre bebés. I una de les preguntes clau fou,
TOTS HEM ESTAT BEBÉS?
Aquesta pregunta em semblà molt interessant, així que decidim aprofundir un poc més a veure si pot ser per als infants un tema que realment els pot cridar l'atenció.
Duim a terme un dia una conversa centrada ja en aquest tema i...
Idees
prèvies sobre: TOTS HEM ESTAT BEBÉS?
AITA:
He estat bebé
OMAR:
No, jo som gran
GUILLEM:
Jo som gran
Antònia:
Però has estat bebé?
GUILLEM:
No, he estat gran sempre
JAUME:
Jo sí he estat bebé
MARTÍ
CLADERA: Bebé, jo he estat bebé
IMRAN:
Jo he estat sempre gran
MARTÍ
MUNTANER: No he estat petit, he estat gran
VITTORIA:
He estat petita
ALEIX:
Jo sí he estat bebé
MARC:
He estat bebé
ANASS:
" yo grande, no bebé"
ANAS:
Jo bebé
Antònia:
I què en sabeu de quan ereu bebés?
JAUME:
8,19. Són números. Era una paraula bona quan era bebé
AITA:
Que sa meva mamà me donava bibe
ALEIX:
Jo era bebé i anava amb cotxet i carrito
MARTÍ
CLADERA: Sopava de sopa
MARTÍ
MUNTANER: Anava amb carrito i un dia sopava de sopeta
JAUME:
Sa meva mamà quan era petit me va donar mameta quan era de "noche"
Antònia:
A uns donaven bibe i a altres mameta?
JAUME:
No volia bibe, perquè volia mameta tot es temps
IMRAN:
Quan era gran vaig menjar una aranya
AITA:
Jo quan era bebé, quan sortia es sol bebia mameta i quan sortia sa
lluna bibe
MARTÍ
MUNTANER: Jugava a futbol
MARC:
Menjava sa mama de sa mamà
(N'Aita
es posa al dit polze a la boca)
OMAR:
Té una "xupita"
IMRAN:
Quan ploren es nins petits ho fan. Xupeta és una cosa de plàstic
que té una cosa rodona a baix i es posen a sa boca quan poloren
VITTORIA:
Quan era bebé feia xupa. Tenc un "chupete" que el té sa
mamà a casa. Menjava sopeta i sa mamà me la donava a sa
boca perquè jo no sabia
IMRAN:
Es nins quan són bebés no tenen dents. Quan són grans creixen
JAUME:
Sa meva germana té una dent que li està cresquest
AITA:
Sa meva mamà quan era petita me donava papilla
IMRAN:
Es nins petit mengen pa que no sigui fort
AITA:
Quan era bebé dormia a una cuna que era d'un "oso"
Antònia:
Així doncs, què mengen els bebés?
AITA:
Puré
IMRAN:
Pa que no sigui fort
GUILLEM:
Lleteta amb biberó
MARTÍ
CLADERA: Aigo
JAUME:
Pa amb bollit
MARC:
Fruita a mossegades molt petites
MARTÍ
MUNTANER: Beuen aigo. Colacao fluix de xocolata
AITA:
Llet de ses mametes
ARA
PRESENTAM UNA FOTOGRAFIA D'UN BEBÉ (jo)
Antònia:
Què us suggereix aquesta fotografia?
ALEIX:
Un bebé
AITA:
Bebé
JAUME:
Mameta. Perquè quan era petit m'agradava sa mameta totes "ses
noches"
AITA:
Bibe, perquè m'agradava es bibe i sa mameta
Antònia:
Ara prens bibe?
AITA:
No, ara un tassó de llet
GUILLEM:
Dormir, perquè hi ha juguetes penjades
MARTÍ
MUNTANER: "tetilla", en Jan fa mameta
MARTÍ
CLADERA: Menjar
IMRAN:
Beure llet. Perquè quan són petits no poden menjar
ANASS:
Un bebé que menja
AITA:
Seure. Butaca i seure. Bebé assegut a una butaca
MARC:
Mira cap a sa finestra
ALEIX:
Es bebé té una camisseta
VITTORIA:
Sa mamà me dóna sopa
IMRAN:
Jugen a sa "carrossa" (cotxet)
AITA:
Sabates
OMAR:
Jo som gran
JAUME:
Creixen quan mengen molt
Antònia:
Sabeu qui és?
MARC:
Jaume
AITA:
Jo crec que és n'Antònia
JAUME:
Pot ser que sigui n'Irene, sa meva germana
ALEIX:Jo
tenia unes sabates com aquestes
AITA:
No tenim ni idea. N'Aina de dalt
MARC:
N'Aita
GUILLEM:
Na Vittoria
AITA:
"és un chico o una chica"
GUILLEM:
És una nina perquè na Vittoria és una nina
IMRAN:
Un nin
Antònia:
Aquesta nina som jo. Com és que a la foto som un bebé?
ALEIX:
Has menjat molt i has tornat gran
MARTÍ
CLADERA: Menjar
JAUME:
Quan eres bebé menjares molt i has tornat gran i ets una mestra
IMRAN:
Perquè menjaves molt ara ets gran. Quasi arribes fins a sa Pobla
AITA:
Perquè has menjat molt
Antònia:
Així doncs, com podem saber si voltros heu estat bebés o no?
AITA:
Fotos
IMRAN:
Demanam a ses mamàs. I podem demanar si ens deixen fotos de bebés
Antònia:
Per ser bebés, hem hagut de nèixer, no?
Molts:
Síiiiiii
Antònia:
I com hem nascut? On erem abans de nèixer?
IMRAN:
A sa panxa de sa mamà
AITA:
Primer varem nèixer, a s'hospital i sa panxa de sa mamà
Antònia:
A sa panxa de sa mamà? I dins sa panxa podem ser grans com ara?
Molts:
Nooooooo
IMRAN:
Noooo, jo era bebé (en aquest moment ell mateix se n'ha adonat i ha
canviat la versió inicial que tenia que ell no havia estat bebé i
sempre havia estat gran)
PREGUNTA
1
COM
SOM DINS LA PANXA DE LA MAMÀ?
Antònia:
I dins la panxa de la mamà, menjàvem?
AITA:
Sa mamà quan menjava, noltros menjàvem amb sa boca i dents
IMRAN:
Es bebés dins sa panxa no menjaven
MARC:
No menjam perquè sinó feim mal a ses mamàs
JAUME:
No, perquè són molt fondos
Antònia:
Què és lo que és fondo?
JAUME:
Sa panxa.
JAUME:
Si, menjava poma, la roagava
AITA:
Si no tenien dents?
IMRAN:
No mengen perquè si mengen no surten perquè se moraran dins sa
panxa
PREGUNTA
2
MENJAM
DINS LA PANXA? COM?
A partir d'aquí mirarem de contestar aquestes preguntes i alguna altra curiositat per la qual es puguin interessar els infants
M'encanta com raonen aquests nins i treuen conclussions!! Bona feina!! :)
ResponEliminaGràcies, els infants sempre ens sorprenen
Elimina