A filosofia, na Joanina ens ha portat un quadre:
"EL AUTOBÚS" de Frida Kahlo
(Aquesta activitat l'hem duta a terme en dues sessions, per tant,
no a cada sessió hi han estat tots els infants)
Antònia: què vei en aquest quadre?
Francesco: Hi ha un senyor
Irene: Hi ha una senyora
Josep: Hi ha un "nene". En Josep no, un "nene"
Irene: Hi ha una altra senyora
Joan: Hi ha una altra senyora devora es nin
Kenute: Una niña ahí
Francesco: Hi ha dues senyores
Antònia: On són?
Josep: a n'es bus
Irene: a n'es tren? A s'escola? Veig una cosa groga
Joan: A ses cases
Francesco: A n'es tren
Kenute: Estan mirant "espejos"
Irene: Estan mirant sa tele
Joan: Tots junts? (troba estrany que la mirin tots plegats). Jo veig sa tele d'en ..... amb ell
Antònia: Bé us dic el nom del quadre: es diu "EL AUTOBÚS" i el va pintar na Frida Kahlo
Joan: On viu na Frida Kahlo? És de veres?
Antònia: Na Frida era ja va morir, vivia a Mèxic. Era pintora
Josep: Va pintar per tot
Joan: On?
Josep: a n'es bus
Antònia: Què creis que fan idò?
Joan: Esperen s'autobús
Irene: Estan fent una passatgedeta perquè se cansen
Antònia: On va la primera senyora (començant per l'esquerra)
Francesco: A casa. A cuinar
Irene: A Menorca
Kenute: Camino guapo a pasear
Josep: A pintar
Joan: A s'escola a jugar amb juguetes noves
Antònia: I l'home del costat?
Irene: A fer una passatgedeta
Francesco: A casa d'es pradí
Josep: A cas tio
Joan: A casa d'es policia a enterrar paquetes. A cercar un nin que s'ha perdut a n'es bosc. No té mamà. Es un bosc de Halloween.
Es esqueletos xupen es ossos i es vampiros xupen sa sang
Antònia: I aquesta dona? (la dona del mocador groc)
Kenute: A domir
Francesco: A dormir
Irene: A natació
Josep: A dormir (ens canta la cançó del TIC-TAC)
Joan: A casa d'es pradí. Però també a sa casa d'es policia.
Josep: Té peus
Joan: No té sabates
Mohamed Amin: Mira... (senyala els altres en senyal que sí duen sabates)
Francesco: Té un paquet molt gros
Antònia: I per què aquest paquet és gros?
Joan: Perquè se'n va a una festa. Su moltes juguetes per regalar a un nin. Són dinosauris.
Sa dona de cabells negres és sa mamà de's nin
Josep: Du dinos a sa bosa
Kenute: Una bolsa, hay un coche, un autobús
Francesco: Animals de veres
Antònia: I es nin, què fa?
Irene: Està mirant a un senyor que està corrent a s'autobús perquè s'havia dormit
Josep: Mira es carrer
Kenute: "Está caminando"
Francesco: Mira una sabata
Joan: Es tren
Antònia: I que trobau, que estan trists o contents ?
Josep: Trists, no poden jugar
Francesco: Contents perquè juguen
Irene: Contents perquè juguen. Perquè poden jugar
Joan: Trists perquè no ve s'autobús. Tarda molt
Kenute: Contents perquè esperen bus
Antònia: Com els podem ajudar perquè es posin contents?
Josep: Si poden jugar se posaran contents
Joan: Dur-los a capturar animals. Estan trists perquè s'han perdut a sa selva
